Equipament i material
L´alta muntanya és un entorn hostil, i no només a l´hivern. El clima és molt variable. A l´estiu (que és el període de temps en el que realitzarem la majoria de les travesses), de dia pot arribar a fer molta calor, però quan es pon el Sol o el cel s´ennuvola la temperatura acostuma a baixar radicalment. L´aire és poc dens i, en general, força sec i la radiació solar molt intensa. D´altra banda no son rars els canvis de temps sobtats, i un matí assolellat i calorós fàcilment es pot convertir en una tarda plujosa i freda.
Pel que fa al terreny, els forts desnivells (tant de pujada com de baixada), units a la irregularitat del substrat, sovint constituït per piles de roques en descomposició que constantment desafien el nostre sentit de l´equilibri, ens obliguen a esforçar-nos a cada pas. Una travessa d´alta muntanya és, en definitiva, una activitat física exigent, no apta per a persones no entrenades mínimament, ni acostumades a transitar per terrenys amb aquestes característiques. Per aquest motiu (tant com pel factor climàtic) és de vital importància anar ben equipat. Dur el material i l´equipament adequats per a realitzar l´activitat farà que la puguem executar d´una forma més còmoda i amb el mínim risc de lesions o accidents.
​
És molt important que tant l´equipament com el material que feu servir en una travessa el sotmeteu a un procés de rodatge per tal d´evitar que al no estar familiaritzats amb el seu ús us causi un possible perjudici (fregaments, nafres...). Una travessa no és el millor moment per estrenar unes botes, per exemple, o una motxilla, ja que si aquestes us donen algun problema (per petit que sigui), us estarà incomodant durant tots els dies que duri la travessa.
Una persona fa 1.400 passos per caminar 1 Km, una xifra que pot augmentar a causa del tipus de terreny que camina. A l’hora de fer senderisme, la comoditat del peu a cada pas és decisiva. El calçat i els mitjons són la pedra angular de tota travessa. L´elecció del calçat adequat és sempre un tema delicat i personal. Per una travessa d´alta muntanya, les botes de canya alta són la millor opció. Ajuden a mantenir l´equilibri i a protegir el turmell d´impactes i torçades. Són ideals per portar càrregues més pesades. La sola és més rígida que en altres calçats més lleugers, ja que s’han dissenyat pensant en aquest pes extra. El gruix de la sola permet que el seu dibuix sigui més profund, fent en general que aquest tipus de calçat tingui un excel·lent adherència.
Tenir bons mitjons de senderisme i trekking és vital per tenir cura dels peus, evitar butllofes i donar-los calidesa i comoditat en el camí. El més important és que siguin transpirables (teixit sintètic: polièster, niló. O bé de llana de merí) i anatòmics, que s´ajustin perfectament al peu i no es belluguin dins la bota en caminar.
Pel que fa a la roba, el més important, a més de mantenir-nos calents i còmodes és que sigui transpirable. Durant la major part del dia estarem fent exercici i, per tant, transpirarem força. La roba de cotó que hem fet servir tota la vida va molt bé per conservar la calor corporal (i el seu tacte sobre la pell és indiscutiblement molt agradable), però no és una roba adequada per fer esport. El cotó absorbeix la suor corporal i es xopa completament. Si la temperatura baixa molt, aquesta suor es refreda i pot generar malestar. A més, també hi ha el tema de les olors. La roba sintètica de muntanya està dissenyada amb teixits especials que eviten la retenció del vapor corporal. La seva principal funció es allunyar el nostre suor de la pell, evitant la sensació d´humitat i que el nostre cos es refredi. En no acumular suor també eviten que proliferin els bacteris fermentadors d´aquesta suor, que són els causants de la mala olor. Així, podem fer servir la mateixa peça de roba més d´un dia sense problemes (cosa important en una travessa, ja que ens permetrà reduir el volum de roba de recanvi a transportar).
Avui en dia, les samarretes tècniques i els pantalons de trekking transpirables són l´uniforme de tots els excursionistes. Recomano que siguin llargs, sobretot els pantalons. Les cames són una part del cos que no està tan habituada a la exposició al Sol i a l´estiu es fàcil que ens cremem. Anar tota la travessa amb les cames socarrimades, a més de ser incòmode (i fins i tot dolorós) pot suposar una pèrdua d´aigua important per deshidratació, que afectarà de segur el nostre rendiment. El pantaló llarg també ens protegirà de fregaments amb la vegetació o les roques i dels insectes.
A la muntanya, la millor manera de fer front als canvis de temperatura és la superposició de capes. La samarreta és la primera capa, la que disposem directament sobre la nostra pell. Si la temperatura baixa sobtadament, la samarreta sola no ens protegirà del fred. Per això cal portar també una segona capa, més dissenyada per aïllar tèrmicament, al mateix temps que mantingui la transpirabilitat del conjunt. És el que anomenen folre polar.
D´altra banda, si plou o ens envolta la boira espessa, necessitarem alguna cosa que ens protegeixi de la humitat. Una jaqueta impermeable, amb caputxa. La impermeabilitat en dels teixits es mesura per mitjà de l´anomenat test de Schmerber, que ens indica quanta pressió d´aigua pot suportar un teixit abans que aquesta el travessi, expressada en mil·límetres (mm). Un valor més alt de Schmerber significa major impermeabilitat: per exemple, un teixit de 2.000 mm es adequat per una pluja lleu, mentre que 10.000 mm o més es considera adequat per a pluja forta o una tempesta intensa. Valors a partir de 20.000 mm ofereixen una protecció extrema. Cal dir que, quan més impermeable sigui un teixit, també serà menys transpirable.
Encara que pugui semblar exagerat dur uns guants a la motxilla en ple estiu, no és cap tonteria a l´alta muntanya. Les mans són una part del cos que es refreda fàcilment i no sempre les podrem amagar a les butxaques, ja que les necessitarem per caminar (agafant els bastons). Uns guants lleugers ens poden treure de més d´un compromís, com també una braga de coll.
La intensitat de la radiació solar augmenta una mitjana del 10% (entre el 4 i el 16%) cada 1000 m. Això vol dir que es multiplica per 1,5 a 2.000 metres respecte al nivell del mar. Per protegir-se del Sol, un complement indispensable és la gorra o, millor, un barret, preferentment que sigui transpirable (perquè no ens faci suar massa el cap). Unes ulleres de Sol ens protegiran la vista de l’excés de radiació ultraviolada.
_JPG.jpg)
Després del calçat i els mitjons, jo diria que la motxilla és un dels elements més importants a l´hora de planificar una travessa d´alta muntanya. És important que sigui espaiosa (hi haurem d´encabir moltes coses), però al mateix temps proporcionada a les nostres necessitats, i el més còmoda possible. Per el tipus de travesses que et proposo, una de entre 40 i 60 litres seria lo ideal.
Gran part del pes de la motxilla no descansa sobre les espatlles, sinó sobre la zona de la cintura. Si la motxilla és massa petita, la pressió l’haurà de suportar la columna vertebral. Per saber la mesura ideal de la teva motxilla hauràs de mesurar la longitud de la teva esquena. La forma de fer-ho és mesurant la distància que hi ha entre la vertebra cervical C7, l’os més prominent de la part posterior del coll, i la cintura, a l’altura de la cresta ilíaca, que queda sobre la cintura. Aquesta mesura ha de coincidir amb la longitud de l’espatllera de la motxilla de tal manera que el cinturó lumbar queda just a l’alçada de la creta ilíaca, i no sobre les vertebres lumbars.
Les motxilles de trekking tenen tot un seguit de corretges, tirants i cintes que permeten ajustar perfectament el pes de la càrrega al nostre cos. Portar aquesta càrrega ben subjecta i enganxada al nostre centre de gravetat ens permetrà caminar de forma més còmoda i evitar lesions.
El cinturó lumbar és una de les parts més importants de la motxilla i de les que dependrà no només la comoditat, sinó la seguretat. Suporta gran part del pes (no pas els tirants, en contra del que se sol pensar) i protegeix l´esquena. En una motxilla de senderisme, el cinturó lumbar sol ser més fi, mentre que en una motxilla per a un trekking de diversos dies pot ser més ample i amb algun tipus d’encoixinat. A més hi solen tenir butxaques que són molt pràctiques.
El respatller de la motxilla és la part que està en contacte amb l’esquena. En primer lloc ha de resultar còmode i ajustar-se perfectament a l’anatomia. Al tenir una gran superfície de contacte amb el cos, és important que sigui molt transpirable. Hi ha motxilles de senderisme que porten una malla, mentre que altres separen la motxilla de l’esquena, deixant una càmera per la qual circula l’aire lliurement. És important que l’espatllera tingui certa rigidesa. Si la motxilla és de gran capacitat, solen tenir un bastidor o marc que ajuda a estabilitzar la càrrega.
Al mercat et trobaràs tant motxilles unisex, com a models específics per a home i per a dona. Això últim és lògic, ja que la figura masculina és diferent de la femenina.
Moltes motxilles de senderisme (però no totes) venen amb una funda impermeable que es col·loca sobre aquesta cobrint-la completament. És un complement molt pràctic quan plou ja que les motxilles de senderisme no acostumen a ser impermeables.
Cal tenir present que aquestes fundes (n´hi ha de diferents mides segons la mida de la motxilla) es poden comprar a part.
Per acabar amb l´equipament bàsic per a una bona travessa, em queda parlar dels bastons de trekking. Aquest són un element molt més important del que la majoria de la gent considera, especialment en una travessa de muntanya. Els bastons ens permeten impulsar-nos amb els braços en caminar, amb la qual cosa redueixen la força que han de fer les cames en les pujades, o bé l´impacte en genolls, turmells i peus, durant les baixades. També ens ajuden a mantenir l’equilibri en terrenys difícils com pedregars, o a l´hora de creuar rius, per exemple, proporcionant-nos dos punts de suport addicionals que milloraran la nostra tracció en terrenys relliscosos.
Pel que fa al seu disseny, el més important és que siguin plegables, per poder-los guardar a la motxilla en cas de necessitat.
Un cop tenim clar l´equipament bàsic que hem de portar per caminar duran el dia en una etapa qualsevol de la nostra travessa, és hora d´analitzar que és el que haurem de portar dins la motxilla. En principi, si el dia és bo, el folre polar, la jaqueta impermeable, els guants i la braga no els hauríem de fer servir i haurien d´anar dins la motxilla.
El guia portarà una farmaciola amb tot allò necessari per a realitzar els primers auxilis en cas d’alguna indisposició o petit accident, però no està de més portar una petita farmaciola individual amb medicines particulars si algú en té la necessitat. El que si és indispensable és que cadascú porti la seva protecció solar i protecció labial.
També portarem a la motxilla la roba de recanvi que creiem oportuna per tota la travessa, sobretot roba interior i mitjons (els mitjons s´haurien de canviar cada dia). Als refugis no hi ha llocs específics per rentar roba, però en cas de necessitat es poden fer servir els lavabos.
Com que dormirem cada nit en un refugi guardat (en un matalàs i amb mantes disponibles), no caldrà que carreguem amb una màrfega ni amb un sac de dormir. La temperatura nocturna dins un refugi de muntanya ple de gent a l´estiu no és per passar fred. Amb un sac-llençol en tindrem prou (i si no, hi ha les mantes). El que no hi ha en la majoria dels refugis és coixins.
Un necesser molt bàsic ens serà d´utilitat. Amb sabó per rentar-nos (a ser possible que sigui ecològic), raspall de dents, pasta de dents, pinta...
També necessitarem una tovallola esportiva de microfibra, que ocupa molt poc espai i s´asseca de seguida.
​
Un cop arribem al destí i ens dutxem i traiem la roba de caminar, necessitarem roba còmoda per la nostra estada en el refugi (que també pot servir de pijama, per dormir). Hem de pensar que tot i que dins el refugi la calor humana farà que la temperatura sigui força agradable, si volem sortir fora, la temperatura un cop es pon el Sol, sol baixar força respecte el dia.
Un altre aspecte a tenir en compte és que als refugis no deixen entrar amb el calçat de muntanya. Normalment hi ha unes guixetes o prestatges a la recepció. Quan arribem al refugi cada tarda, el primer que farem abans de poder entrar serà deixar les botes a l´entrada i no les recollirem fins al matí següent quan sortim. Per tant, també necessitarem un calçat còmode per la nostra estada en el refugi. Unes xancletes de goma, per exemple, ens aniran molt bé per moure’ns per les instal·lacions (i per les dutxes).
Pel que fa al menjar i al beure: el fet d´allotjar-nos en refugis a mitja pensió, ens permetrà estalviar molt de pes en el menjar a transportar. De fet, si contractem la opció del pícnic no haurem de portar més menjar en la motxilla que el que ens preparin cada dia en cada refugi. Quan menys pes en menjar haguem de carregar, podrem dur més pes en aigua, la qual cosa no és per menystenir. Tan o més important que la qualitat de l´equipament que duem, ho serà la quantitat d´aigua que puguem transportar. A les zones d´alta muntanya, l´aire és, en general, molt més sec que en les zones més baixes, amb la qual cosa qualsevol activitat física que realitzem ens portarà a deshidratar-nos més que si la féssim a menys alçada, en un ambient més humit. La necessitat d´aigua de cadascú és molt variable i depèn de molts factors (com el metabolisme), però, en general, podem dir que a l´alta muntanya tots consumim més aigua del que seria normal pel nostre organisme.
La deshidratació, per poca que sigui, pot comportar-nos una disminució del nostre rendiment. Hem de recordar que estarem realitzant una activitat física intensa. Una pèrdua de líquids del 2,8% del pes corporal comporta una disminució del rendiment físic entre un 20 i un 30%, i un augment del cansament i una reducció del temps de resposta.
​
Per tal d´evitar la deshidratació es recomana beure les següents quantitats d´aigua:
-
Abans: 500 ml, entre les 1 i 2 hores prèvies a l´inici de l´activitat.
-
Durant: Entre 100 i 200 ml cada 15 - 20 minuts.
-
Després: Al voltant de el 150% del pes perdut.
El més recomanable és portar, almenys 2 litres d´aigua a la motxilla cada dia, independentment de que puguem trobar alguna font al llarg del camí. A tots els refugis hi ha aigua potable.
​
​
Per acabar, altres elements interessants que hauríem de dur a la motxilla són: una llanterna frontal que funcioni amb piles (i piles de recanvi), un xiulet i una manta tèrmica. A més també hem de pensar en els nostres objectes personals: el mòbil (amb el seu carregador), la nostra documentació, diners en efectiu (en molts refugis no accepten pagaments amb targeta), la càmera de fotos...
Amb tot plegat, el pes de la motxilla no hauria de superar el 15% del nostre pes corporal.
Sobre els refugis de muntanya
Un refugi de muntanya és bàsicament una construcció destinada a allotjar i protegir de les inclemències meteorològiques als excursionistes o a tothom que transiti per zones de muntanya. Poden ser lliures o guardats. Els refugis lliures acostumen a ser molt senzills i no disposen d´electricitat ni aigua corrent (els més simples són, bàsicament, un sostre i quatre parets). Als refugis guardats, en canvi, hi trobarem unes persones responsables que s´encarreguen del manteniment i força més comoditats. Avui en dia, tots tenen electricitat i aigua corrent, servei de restauració (tenen cuina i ofereixen menjar i beure), calefacció a l´hivern i dormitoris mínimament confortables (amb matalassos i sovint coixins i mantes).
Els refugis, però, no son hotels. No hem d´oblidar que es troben en espais naturals sensibles, habitualment sota algun grau de protecció mediambiental, amb la qual cosa l´impacte que generin en l´entorn ha de ser mínim. Això implica que no hem d´esperar trobar-hi totes les comoditats que trobaríem en altres allotjaments situats en zones més “interconnectades” (com pot ser un poble).
Per començar, molts refugis no estan connectats a la xarxa elèctrica, amb la qual cosa la electricitat que produeixen prové de l´energia solar (plaques solars) o de generadors, amb les limitacions que això comporta.
La disponibilitat d´aigua també pot ser limitada durant certs períodes de l´any, depenent de la zona. Per aquest motiu es fa molt important evitar qualsevol malbaratament d´aquests recursos.
Que significa tot això? Doncs que en les nostres travesses de muntanya hem d´acceptar la possibilitat que, un cop en el refugi, ens podem trobar ocasionalment amb talls d´electricitat (que ens impedeixen, per exemple, carregar el mòbil) o bé amb el fet que les dutxes no funcionin o que no hi hagi aigua calenta (no ens hem d’amoïnar per això, per sort no passa sovint).
Hi ha refugis que són accessibles per carretera, però molts d´ells no. En ocasions, la única forma de portar-hi els subministraments necessaris és per mitjà d’helicòpter. Això fa que els preus de molts dels articles que podem comprar en un refugi (per exemple una bossa de patates xips o una llauna de refresc, en el bar) siguin més cars que en altres llocs més ben connectats.
Pel que fa a la política de tractament de residus també acostumen a ser força restrictius. Baixar les deixalles fins al dipòsit més proper pot implicar també la recollida amb helicòpter, amb la qual cosa hem de procurar no deixar en el refugi més deixalles de les generades per la nostra pròpia estada. Cada refugi està preparat per gestionar les deixalles que el mateix refugi genera i no les deixalles dels milers de visitants que hi passem cada temporada. Les deixalles que portàvem abans d´arribar al refugi no haurien que quedar-se al refugi, ens les hauríem d´emportar amb nosaltres.
Pocs refugis tenen connexió amb la xarxa de clavegueram. La majoria funcionen amb fossa sèptica. Això acostuma a tenir un impacte en els sòls de l´entorn, que hem de mirar de minimitzar evitant llençar al lavabo, tot allò que no sigui orgànic, és a dir paper, tovalloletes, compreses...etc.
Pel que fa a la convivència, els refugis no ofereixen la intimitat que pot oferir un hotel. L´espai és limitat i el contacte humà intens. De fet, són un lloc ideal per compartir les experiències viscudes al llarg del dia, conèixer gent amb la nostra mateixa afició per la muntanya i la natura o informar-nos sobre l´estat de la nostra ruta de cara als propers dies (incloent la previsió meteorològica). Constitueixen els únics punts de socialització i d´intercanvi d´informació enmig d´un entorn pràcticament despoblat de gent i on la connexió a la xarxa global és pràcticament nul·la. Avui en dia, molts refugis disposen de connexió wifi, però es limitada només als casos de necessitat (en alguns casos ens faran pagar per accedir a aquesta xarxa). Per comunicar-se amb el món exterior fan servir sobretot la radio.​
Serveis que ofereixen els refugis
En les travesses, només farem servir els refugis per sopar, dormir i esmorzar. Hi arribarem per la tarda i marxarem al matí següent, el més aviat possible. Com ja he esmentat, pràcticament tots els refugis guardats, disposen d´un servei de bar, menjador, lavabos (en alguns casos pot ser que estiguin en un edifici apart) i dormitoris compartits (lliteres).
A més del sopar i l´esmorzar (inclosos en la mitja pensió), tots els refugis ofereixen la possibilitat de preparar-nos un dinar per emportar (i poder menjar al llarg del trajecte fins al següent refugi). És el que s´anomena "picnic". Aquest picnic varia segons el refugi tant en la composició com en el preu. Pot ser un petit entrepà, un tupper amb una amanida de pasta, couscous... i acostuma a incloure una peça de fruita, potser algun suc de fruites, una barreta energètica...etc.).
​
La majoria dels refugis estan gestionats per alguna entitat excursionista. A Catalunya, per exemple, la FEEC (Federació d´Entitats Excursionistes de Catalunya), el CEC (Centre Excursionista de Catalunya) o la UEC (Unió Excursionista de Catalunya). I és normal que ofereixin descomptes en els preus als seus socis.
A nivell estatal existeix la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME), però la FEEC va assolir un acord amb les Federacions d’Aragó, Astúries i Navarra (la zona Pirinenca) anomenat CORRESPONDÈNCIA MÚTUA DE REFUGIS, per mitjà del qual els socis amb la llicència federativa de la FEEC no cal que s’habilitin la llicència FEDME per tenir descomptes en aquests refugis.
